Tecnoautobiografia

El meu nom es Marc i vaig néixer el 5 de novembre de 1994, per tant sóc considerat un nadiu digital. El primer contacte amb la tecnologia que recordo  va ser amb el VHS i em passava les hores mirant el rey león, tarzán, etc. 

Quan ja vaig començar a ser una mica gran per pel·lícules Disney (encara que ara les segueixo mirant i m’encanten) vaig passar a la televisió: una d'aquestes que quan acostaves els dits a la pantalla et feia pessigolles. Al matí, abans d’anar a l’escola, em quedava al·lucinant amb els invents que en Doraemon treia de la seva butxaca màgica i quan tornava de jugar al parc després de l’escola m’enganxava al 3xL i veia el detectiu Connan. 

Més endavant, un bon dia de Reis, vaig desembolicar la primera i única consola que he tingut mai i que encara de tant en tant utilitzo: la Game Boy Color amb el joc del Pokémon Cristal. Des d’aquell dia em falten dits a la mà per comptar quants cops he guanyat la lliga Pokémon!

Uns anys més tard va arribar a casa el primer ordinador que hem tingut, gràcies al qual no vaig trigar gaire en fer-me una direcció de Messenger i uns anys després un compte a Fotolog. 

A primer d’ESO vaig tenir el meu primer mòbil: un motorola que per no tenir no tenia ni despertador... Dos anys després, i gràcies a que vaig pujar amb ell a la butxaca al Dragon Khan i va caure en un looping, em van comprar el segon telèfon mòbil que, 3 anys més tard, em vaig deixar al seient del bus 56. Llavors (ja amb els meus diners, perquè els meus pares es negaven a comprar-me un altre) vaig aconseguir el meu primer smartphone que el conservo en “bon estat” fins avui dia. 

Però no tot han sigut bones experiències amb la 

tecnologia. Com per exemple les vegades que he volgut llençar l’ordinador per la finestra perquè no ens enteníem del tot bé, o quan aquest s’apagava de sobte mentre feia un treball i no l’havia guardat... Però el moment en el que més he odiat la tecnologia va ser el passat cap de setmana: estava a casa de la meva àvia muntant uns mobles de l’IKEA que els néts li volíem regalar pel seu aniversari. Era de nit i estava jo sol perquè la resta l’havien portat a donar un tomb pel barri per donar-li més tard la sorpresa, quan de sobte se’n va el llum i sense voler amb un cop desendollo el cable del telèfon, amb el que 5 segons després sento una veu d’un home cridant: ATENCIÓN, LÍNEA TELEFÓNICA DESACTIVADA!!. Em vaig espantar tant que vaig fer un crit que em va sentir tota l’escala. Resulta que era l’aparell de teleassistència per a gent gran que dóna l’ajuntament...

En resum, la tecnologia ha jugat i juga un paper molt important en la meva vida, però tampoc cal abusar-ne i sobretot cal ser conscient de tots els aparells que et rodegen i saber utilitzar-los, perquè sinó un bon dia et pots portar un bon ensurt!